Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa. Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella. Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J. Haydn. El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques. En la seva producció destaquen una trentena de villancicos i música religiosa diversa, especialment cinc misses i tres rèquiems.