Estudià piano a Madrid amb Julia Parody. Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi. Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I. Albéniz, M. de Falla i E. Granados. Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments. L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors. El 1997 li fou concedida a títol pòstum la Medalla de Extremadura per la seva trajectòria. El mateix any s’inaugurà a Badajoz l’Aula Cultural Esteban Sánchez, on tenen lloc concerts, projeccions cinematogràfiques i moltes altres activitats culturals. El 1998, la seva gravació de la suiteIberia, d’I. Albéniz, guanyà el premi d’enregistrament del mes de juliol concedit per la revista espanyola "Ritmo", i el 1999, el premi d’enregistrament del mes de gener atorgat per la francesa "Clàssica".