estil brillant

m
Música

Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.

És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts. Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià (A. Vivaldi, A. Corelli, etc.) basats en les repeticions i progressions.