estil epigramàtic

m

Música

A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.

Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa. En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions (o fragments de composicions) breus i de contingut molt intens. Determinades obres d’A. Schönberg o A. Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F. Mompou, poden ser considerades epigramàtiques. La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra.