Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal. Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove: a deu anys compongué un Motet à grand choeur, i a dotze, una missa solemne. El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses (motets, misses, concerts espirituals). També fou famós per L’union de l’Amour et des arts (1773), una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades. El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París. Més tard viatjà a Itàlia: a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala, passà una temporada a Florència i, finalment, a la tardor del 1776, anà a Bolonya, on estudià contrapunt amb el pare Martini. El 1777 tornà a París i compongué diverses opéras-comiques, rivalitzant amb Gluck, i tragèdies líriques. Fou marcadament popular la seva òpera Le seigneur bienfaisant (1780).