Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica.
La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó. El seguí Antonio (o Alonso), que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi col·laboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció (1691), després d’haver treballat a Eibar -on construí el primer clarí d’ecos-, Alcalá de Henares, etc. El succeí el seu nebot José -que juntament amb el seu oncle havia operat a Mondragón i Tolosa-, el qual bastí els orgues de Sevilla (1697), Conca i Burgos, i visurà l’orgue de Sigüenza (1702). Un altre Etxeberria, Ventura, mestre d’orgues, treballà a les catedrals de Sòria i de Plasència, i també al convent de Las Descalzas Reales de Madrid. El seu nebot Pedro de Liborna Etxeberria (m 1724), orguener de la capella reial, construí els de Toledo, Segòvia (1702), El Escorial, Àvila, Còrdova i Ciudad Rodrigo (1723), i projectà els de Sevilla i Sigüenza. El succeí el seu fill Pedro Liborna de Etxeberria i Salazar (m 1771), que treballà a Salamanca, Ciudad Rodrigo (1727), Jaén, Oviedo, Toledo, Madrid i Segòvia (1771). El seu fill José de Liborna Etxeberria y Lambert en prengué el relleu (1746-1804). Orguener reial, treballà a Plasència, Madrid, Vinuesa i El Burgo de Osma, entre altres llocs. Dos nebots seus, Juan i José María Gómez Etxeberria, seguiren exercint com a orgueners de la capella reial. Abans, consta que un altre Etxeberria, Juan de Estella (m 1773), havia treballat a la seu de Sevilla.