La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R. Serkin, K. Silote i M. Horszowski. El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm. 2 de J. Brahms amb la Filharmònica de Nova York. A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes. El seu primer enregistrament, el Concert en do m de J.S. Bach, obtingué un èxit molt important. Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncel·lista Leonard Rose. També actuà amb Pau Casals. L’any 1975 es casà amb Marta Montáñez, vídua d’aquest músic vendrellenc.