Estudià història amb E. Hanslick i teoria de la música amb G. Nottebohm a la Universitat de Viena. Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent. Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times". Destacà en la investigació sobre músics, especialment F. Schubert i L. van Beethoven. S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert (Leipzig, 1884-97), amb la qual obtingué el doctorat honorari de la Universitat de Leipzig el 1897. Col·laborà amb G. Grove en el llibre que aquest darrer publicà sobre les simfonies de Schubert i escriví un segon volum de la sèrie d’assaigs Beethoveniana, dirigida per M.G. Nottebohm.