Fou deixebla de Voldemar Sturesteps. Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic. Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg. L’any 1968 contragué matrimoni amb el diplomàtic xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica. L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense.
La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976. Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de Música de Barcelona.