Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja. Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid. El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma (Sòria), però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya. En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort. Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou mestre de capella de la seu d’Àvila el 1782. Compongué música religiosa i teatral. En aquest segon gènere destaquen el sainet La Arcadia, diverses comèdies, entre les quals El músico por amor i Los sueños de José y D. Juan Espina en Madrid, i la sarsuela En casa de nadie no se meta nadie o El buen marido (1770), amb text de Ramón de la Cruz. La seva música teatral es conserva a l’arxiu de l’ajuntament de Madrid, i la religiosa, en diversos arxius de catedrals hispàniques.