Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent col·locada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta. La part superior era formada per quartes paral·leles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes. El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es col·locava a la part superior en lloc de la part central. Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada. També podia servir per a anomenar la mateixa tècnica d’improvisació.
m
Música