Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola. Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells. En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de pedal que enquadren generalment els tubs més grans de l’instrument. Sobre els tubs de l’orgue major, repartits en mitres, ales o camps, hi ha els de l’orgue de dalt i coronant tot el conjunt algunes mitres o ales de tubs canonges, generalment coronats amb motllures. Altres elements decoratius són les talles, gelosies, grilles i cornises que acaben de complementar-la. Antigament uns grans porticons de tela, pintats a banda i banda, cloïen la façana, tot protegint-la, com ara a Montblanc i a la seu de Tarragona. L’orgue romàntic i modern aporta noves formes, gràcies a les innovacions tecnològiques (electricitat, nous materials, fibra òptica, etc.) que permeten una més gran llibertat de disseny, preferint però, com sempre, que sigui la disposició dels tubs la que aporti més bellesa al conjunt. També és en la façana on es reflecteixen les característiques principals de les diverses escoles d’orgueneria (catalana, castellana, francesa, germànica, etc.)
f
Música