El mot feldmusik és, de fet, traduïble per ’música de camp'. Fou molt popular a Alemanya i Àustria durant els segles XVII i XVIII. Per extensió, el terme també s’aplica al conjunt instrumental de vent encarregat de tocar aquesta mena de música. Originalment, es tractava de música per a banda militar integrada només per trompetes. Posteriorment, i sense perdre del tot el caràcter militar, designà tota mena de música per a instruments de vent executada a l’aire lliure, incloent-hi les peces anomenades parthien o feldparthien. La col·lecció de sis suites per a instruments de vent titulada Lustige Feld-Musik (1704), de J.P. Krieger, és un bon exemple d’aquest gènere.
Música