Felipe de J. Villanueva Gutiérrez

(Tecamac, Mèxic, 1862 — Tecamac, Mèxic, 1893?)

Pianista, director i compositor mexicà.

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E. Elorduy i J. Beristain. Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H. Pineda. Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra. El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A. Valle. Aviat destacà també com a director i compositor. És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar, aquesta darrera amb influències italianes. El 1887, juntament amb G. Campa, J. Hernández Acebo i el pianista R. Castro, fundà l’Institut Musical Mexicà, centre que contribuí a la revitalització de la docència musical a Mèxic i la introducció del repertori per a teclat de F. Chopin i J.S. Bach al país.