Vida
Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L. van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries. Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre. Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions. Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena. Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment pels països escandinaus. El 1813 s’establí a Londres, on es casà l’any següent. Feu nombrosos concerts amb la Philarmonic Society sota el patrocini de l’empresari J.P. Solomon. A la capital anglesa sovint hagué de fer les funcions de representant de Beethoven, per a qui ja havia treballat anteriorment com a secretari i copista. El 1825 es retirà i tornà al continent, tot reduint considerablement la seves activitats públiques. Treballà conjuntament amb F.G. Wegeler en una primerenca biografia de Beethoven, Biographische Notizen über Ludwig van Beethoven (1838). Compongué vuit simfonies, cinc obertures, diversos quartets de corda, vuit concerts per a piano i orquestra i catorze sonates per a piano. També escriví obres escèniques, entre les quals destaca l’òpera Die Räuberbraut ('El rapte de la núvia', 1828). A més, és autor d’obres religioses corals i d’una important quantitat de lieder.
Obra
Música escènica
Die Räuberbraut, op. 156 ('El rapte de la núvia', 1828); Liska, oder die Hexe von Gyllenstein, op. 164 ('Liska o la bruixa de Gyllenstein', 1831); Die Nacht auf dem Libanon ('La nit al Líban’ 1834)
Orquestra
Bardique, obertura (1815); L’apparition, obertura (1836); Swedish national airs, op. 52; 8 simfonies; 8 concerts per a pno. i orq.; 1 concert per a vl. i orq.; 3 obertures (entre les quals: 1 pel Don Carlos, Schiller, op. 94); Rondó, op. 144
Cambra
Més de 100 obres de cambra, entre les quals: 2 sextets (op. 100; op. 142); Grand Quintetto, op. 74; 5 quintets (op. 37; op. 68; op. 167; op. 171; op. 183 Souvenir d’Italie); 3 sonates per a vlc. i pno. (op. 20; op. 21; op. 125); Polonaise, pno., fl., op. 119
Piano
The Dream, op. 49; Rondoletto, marcia e rondo, op. 78; 12 Allegri di Bravura, op. 99; Allegro Eroica, op. 103; 14 sonates, 49 sèries de variacions, 39 rondós, 22 valsos, 15 fantasies, 5 poloneses per a pno. a 4 mans, 11 marxes per a pno. a 4 mans, 11 sèries de variacions per a pno. a 4 mans
Música vocal
Masonic Cantata, T., cor, orq. (1805); Requiem, cor, orq. (1815); Tantum ergo, S., cor, org.; Der Sieg des Glaubens, oratori, op. 157 ('La victòria de la fe'); Die Könige in Israel, oratori, op. 186 ('La reina a Israel'); prop de 50 lieder (entre els quals: 6 Lieder, op. 32; 3 Occasionals Partsongs, op. 44)