Estudià piano i composició a Bolonya amb G.A. Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat. Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S. Falchi, i a Munic, amb M. Reger, F. Mottl i el filòsof T. Lipps. Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori. Director d’orquestra assistent de V. Landini i de T. Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica. La seva tasca musicològica, que a poc a poc anà desplaçant la seva activitat com a compositor, se centrà bàsicament en la música medieval i renaixentista italiana; tenen un especial interès les seves edicions i estudis sobre les laudes i els drames litúrgics.