Vida
Creador de l’òpera nacional hongaresa, fou un personatge clau en la vida musical del seu país durant el segle XIX. Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre d’escola i director de cor, i del 1822 al 1825 estudià amb H. Klein i K. Turányi a Pozsony (actual Bratislava, Eslovàquia). Allà escoltà les danses de J. Bihari i l’òpera hongaresa més famosa fins aquell moment: Béla futása ('El vol de Béla'), de J. Ruzitska. Més tard es traslladà a Kolozsvar, on treballà com a pianista mentre es dedicava a l’ensenyament i a la composició de les seves primeres obres per a piano. L’any 1834 inicià la seva llarga carrera com a director d’òpera. El 1835 s’establí a Pest i el 1838 fou nomenat director del Teatre Nacional. Erkel es convertí aviat en un pianista famós, però després dels concerts de F. Liszt a Pest, la temporada de 1839-40, deixà quasi totalment els escenaris com a pianista solista, dicidit a no competir amb els virtuosos.
Com a compositor, des del començament intentà crear un llenguatge musical pròpiament hongarès. En un principi això el conduí a realitzar arranjaments i cicles de variacions sobre danses populars hongareses. Si bé en el seu currículum hi ha ocasionals aportacions a la música pianística, de cambra i coral, i la composició de l’himne nacional hongarès (1844), a partir de la creació de la seva primera òpera, Bátori Mária ('Maria Batori', 1840), dedicà tots els seus esforços a aquest gènere. La seva segona òpera, Hunyadi László ('Laszló Hunyadi', 1844), aconseguí un gran èxit i s’arribà a representar fora d’Hongria. Basada en la història d’un heroi nacional, la seva estructura de recitatius, cors, àries i intermezzi de danses segueix les convencions de l’òpera italiana i francesa d’aquell moment, però Erkel hi afegí elements trets del verbunkos i csárdás, que utilitzà per a caracteritzar específicament els personatges nacionals. F. Liszt en dirigí l’obertura a Viena, i considerà que aquesta obra demostrava que les danses instrumentals hongareses podien ser utilitzades en la música simfònica. Seguí una època en què la diversitat de feines com a director del Teatre Nacional i , en general, com a dinamitzador de la vida musical de Budapest dificultaren la tasca compositiva de F. Erkel. L’any 1861 estrenà sota la seva direcció la seva òpera més important: Bánk bán ('El governador Bank'), obra en la qual havia estat treballant des de l’estrena de Hunyadi László i que no havia pogut ser posada en escena per raons de censura política. Per a la seva composició rebé l’ajut dels seus dos fills, Gyula i Sándor, que a partir de llavors en foren col·laboradors habituals en la realització de les seves obres més importants. Bánk bán significà la culminació dels procediments estilístics iniciats amb Bátori Mária i Hunyadi László. D’aquesta òpera cal destacar l’ús de patrons melòdics i formals del verbunkos, la construcció de les grans escenes i l’hàbil utilització del recitatiu i de la transformació temàtica. La incorporació d’elements magiars, que en les primeres òperes eren simples insercions, a Bánk bán acompleix una funció molt més important.
Des d’aleshores, la seva evolució estilística anà per dos camins diferenciats. D’una banda, treballà el drama musical històric com ho exemplifiquen les obres Dózsa György ('Gyorgy Dozsa', 1867) i Brankovics György ('Gyorgy Brankovics', 1874), i de l’altra, es dedicà a la composició d'opéras-comiques populars, com per exemple Névtelen hosök ('Herois anònims', 1880). L’última de les seves nou òperes, István király ('El rei Istvan', 1874-85), creada en gran part amb l’ajut de Gyula, és escrita en un estil proper al wagnerià. Erkel també desenvolupà una important activitat en el món del cant coral; del 1868 al 1881 fou el principal director de la Societat Nacional d’Associacions Corals. El 1875 acceptà la direcció de l’Acadèmia de Música, fundada per F. Liszt, on també fou professor de piano fins a la seva jubilació, el 1888.
Obra
Òpera
Bátori Mária (1840; obert., 1841; arranj. pno., 1861); Hundayi Lászlo (1844; obert., 1845; arranj. pno., 1846); Erzsébet ('Elisabet', 1857; col·lab. F. i K. Doppler); Bánk bán (1861); Sarolta (1862; versió orq. amb G. i S. Erkel); Dózsa György (1874; col·lab. G. i S. Erkel); Brankovics György (1874; col·lab. G. i S. Erkel); Névtelen h#yX;sök (1880; col·lab. G., S., E. i L. Erkel); Istvan király (1885; ’El rei Esteve', col·lab. G. Erkel)
Música incidental
A kalandor ('L’aventurer', 1844); Két pisztoly ('Dues pistoles', 1844; col·lab. F. Doppler); A zsidó ('El jueu', 1844); A rab ('El presoner', 1845); Egy szekrény rejtelmei ('Els secrets d’un guarda-roba', 1846); Salvator Rosa (1855; col·lab. F. i K. Doppler); Kés#yX; #yX;sznek hideg szele ('Aire fred al final de la tardor', 1885)
Cor
Hymnusz, cor, orq. (himne nacional, 1844); Köri kördal, cor ('La cançó el cercle', 1844); Kar Ének Pestalozzi Emlékünnepére, cor, org. ('Cor per a la commemoració de Pestolazzi', 1846); A halálnak éjszakája, veus masc. ('La nit de la mort', 1856?); Magyar Cantate, v. solistes, cor, orq. ('Cantata magiar', 1867; col·lab. G. i S. Erkel); Kiért ürítsem e pohart?, veus masc. ('A qui alço la meva copa?', 1869-70); Dalár-induló, veus masc. (1872); Hymnus, cor mixt, orq. (primer himne reial, 1873); Magyar-király-himnusz, veus masc., orq. (segon himne reial, 1892)
Música instrumental
Duo brillant en forme de fantaisie sur des airs hongrois concertant, pno., vl. (1837; col·lab. Vieuxtemps); Phantasia és változatok Rákocynak erdélyes nótájára, pno., orq. ('Fantasia i variacions sobre una cançó transsilvana Rákóczy ', 1838); Albumlap, pno. ('Full d’àlbum', 1839); Rákóczy indulója könny#zX; módszerben zongorára, pno. ('Marxa Rákóczy a l’estil lleuger', 1840?); Erinnerungen an H.W. Ernst: Introduction und Capriccio, pno. ('En memòria de H.W. Ernst: Introducció i caprici', 1840)