Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques. L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584. S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per G.P. da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal. Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits. Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé exclusivament composicions litúrgiques, moltes de les quals foren publicades a Itàlia: els tres llibres de motets s’editaren a Venècia entre el 1578 i el 1579 amb el títol Sacrarum varii styli cantionum a quatre, cinc i sis veus, i Plura modulationum genera quae vulgo contrapuncta appellantur (Venècia, 1579). Gairebé totes les seves obres estan basades en melodies de cant pla.