Vida
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J. Rodoreda i C.G. Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia (1901-04) i de l’Orfeó Canigó (1910-12). Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor (1908) i la Missa en si menor, estrenada pel mateix Orfeó Canigó. El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol. Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el violoncel·lista Ferran Pérez, el Quartet Ardèvol, format pels mateixos membres que el trio i el violista Gracià Tarragó, i l’Orquestra de Cambra Ardèvol. Aquests conjunts desenvoluparen una important tasca en la vida musical dels anys vint a Barcelona. Estrenà diverses obres, com ara la simfonia Exposició, composta amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). El reconeixement, però, no li arribà fins els anys cinquanta quan rebé dos premis Ciutat de Barcelona, el primer el 1953 pel seu Trio Arts Devotissimus i l’altre el 1958 per una Suite per a orquestra. Durant la Guerra Civil Espanyola exercí com a professor al Conservatori del Liceu i després de la victòria franquista hagué de traslladar-se a Gijón, on dirigí una escola de música. El 1953 retornà a Barcelona.
Obra
Música instrumental
Trio en sol m. (1903); Cuarteto en sol m., trio c., pno. 4 mans (1908); Cuarteto en mi m (1904); Sonata en do, vlc., pno. (1904); Preludi, pno. (publ. 1907?); Trio Arts Devotissimus (1953)
Música vocal
1 òpera de cambra (La reineta s’espera), diverses col·leccions de cançons (entre les quals, 1 per a pno. i S. sobre sonets de G. Zanné)
Orquestra
Sinfonía en si♭ (estr. 1909); Suite, orq. c., 2 pno. (1917); Exposició, simf. (1929); Suite, orq. simfònica (1958)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Ardèvol, Ferran; Rossell, Antonia: Técnica musical, Unión Musical Española, Madrid 1923