Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix (1946). Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg. Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació. També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (1948-56), així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica. Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (1983-93) i en altres institucions a les quals estigué convidat, com la Hochschule für Musik de Viena. Fou el pioner en l’ús de l’arc alemany a l’Estat espanyol. Amb Ferran Sala es formaren gairebé tota una generació de contrabaixistes arreu de l’Estat. Participà en diferents enregistraments discogràfics, entre els quals destaca el de L’histoire du soldat, d’I. Stravinsky.