Estudià cant a Parma i a Florència i debutà en aquesta ciutat el 1938 com a Rodolfo (La bohème). Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, on aparegué en les diferents temporades entre el 1947 i el 1954 i del 1961 al 1962. Destacat tenore di grazia, s’especialitzà en papers com el de Nemorino (L’elisir d’amore), que interpretà en el seu debut al Covent Garden de Londres (1950) amb la companyia de la Scala de Milà. Es presentà amb èxit als principals teatres europeus i de l’Amèrica del Sud (especialment el Teatro Colón de Buenos Aires), a més dels Estats Units. Enregistrà diversos documents fonogràfics. Actuà també a Bilbao i Madrid i el 1962 intervingué en L’elisir d’amore al Gran Teatre del Liceu.