A partir de l’organització d’un concert al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra de Duke Ellington i Ella Fitzgerald al gener del 1966, l’empresari Joan Rosselló i Albert Mallofré acceptaren la proposta que els feu Esteve Bassols, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, d’organitzar un festival de jazz. Així nasqué el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la primera edició del qual tingué lloc, amb gran èxit, al Palau de la Música Catalana durant la tardor del mateix 1966. Per a la segona edició es programà, a més dels concerts al Palau, un recital d’espirituals negres a la basílica de Santa Maria del Mar. Les dificultats econòmiques feren que J. Rosselló abandonés el projecte l’any següent, i a partir del 1969, i fins al 1976, el Hot Club de Barcelona, amb la col·laboració d’A. Mallofré, P. Casadevall, A. Papo i R. Tort com a grup empresarial, n’assumí l’organització. Després de diverses edicions, que obtingueren un gran èxit tant de la crítica com del públic, el 1977 el festival no es pogué dur a terme a causa del poc suport que rebia de les institucions. Reprès novament el 1980, durant aquesta dècada el festival tingué una vida molt irregular, fins que el 1988 la direcció del Palau de la Música Catalana decidí fer-se’n càrrec i n’encomanà la producció a l’empresa Project, que a partir de l’any següent n’assumí l’organització. Durant aquests anys, i al llarg del mes i mig que acostuma a durar, Barcelona ha pogut gaudir de les principals figures mundials del jazz.