figuració

f

Música

Procediment d’ornamentació consistent en la divisió dels valors llargs en petites cèl·lules -figures- que generalment es basen en patrons estereotipats, tot i que també poden derivar del material temàtic de la peça.

Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J. Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors. Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura, la floritura, etc. Altres exemples de figuració es troben en els acompanyaments organístics dels corals i en les variacions.