A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia. Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope (1728). Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella. A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia. La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle. Moltes de les seves òperes s’han perdut. Les cantates mostren trets estilístics comuns amb l’Escola Napolitana, amb línia melòdica conservadora i un acompanyament instrumental convencional. Compongué també música instrumental.