El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali. Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua. A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor. Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada". El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra. A Milà interpretà el paper d’Enric VIII a l’estrena d'Anna Bolena de Donizetti, el 1830. Després d’actuar a Mèxic i Espanya començà el seu declivi com a cantant. Fou director de cor a Madrid i Lisboa, i ensenyà al Conservatori de Música de París durant alguns anys. Morí enmig d’una gran misèria.