Florian Leopold Gassmann

(Most, Txèquia, 1729 — Viena, 1774)

Compositor txec d’origen bohemi.

Vida

S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau. Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa. Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini. Decidí d’instal·lar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri. La seva primera òpera, Merope, és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia. En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval. La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir Ch.W. Gluck com a compositor de ballet a la cort vienesa. Durant l’any de dol oficial (1765-66) per la mort de Francesc I, els teatres de Viena restaren tancats; per aquest motiu Gassmann retornà a Venècia, on compongué l’òpera Achille in Sciro (1766), estrenada al Teatre de San Giovanni Grisostomo. En aquest segon període venecià conegué A. Salieri, amb el qual continuà els seus estudis a Viena. El 1770, en ocasió de la trobada de Josep II i Frederic el Gran a Mährisch-Neustadt, escriví la que havia de ser una de les seves opéras-comiques més cèlebres i populars, La contessina. El 1772 fou nomenat mestre de capella de la cort de Viena, en substitució de Georg von Reutter. F.L. Gassmann fou el fundador d’una de les societats musicals més antigues de Viena, la Tonkünstler-Sozietät. Per a aquesta entitat escriví l’oratori La Betulia liberata (1772). A més de compositor d’òperes, també fou autor d’oratoris, música sacra en llatí i música intrumental d’orquestra i de cambra.

Obra
Música vocal

21 òperes, entre les quals: Achille in Sciro (1766), Ezio (1770), La contessina (1770), Il filosofo inamorato (1771), La casa di campagna (1773); 1 oratori (La Betulia liberata, 1772); 5 misses; 1 rèquiem; 10 graduals; 7 ofertoris; 1 Stabat mater; 7 vespres; 2 antífones; 8 motets; 1 Laudate pueri; 2 cantates profanes: Amore e Venere, L’amor timido

Orquestra

Més de 30 simf., 27 obert. operístiques, 1 conc. per a fl., 6 minuets per a qt. c. arranj. per a orq.

Cambra

10 qnt. de vent, 8 qnt. de c., 37 qt. de c., 26 fugues per a qt. de c., 9 qnt. per a fl./ob. i qt. de c., 37 trios de c., 12 fugues per a trio de c., 7 duos de c., 16 arranj. per a qnt.