Els seus orígens es remunten al bagatge musical tradicional dels emigrants irlandesos i escocesos, com també al blues primitiu del Mississipí o els cants indis dels Apalatxes. Un dels primers nord-americans que enregistraren aquest tipus de música fou W. Guthrie, que mesclava repertori de la tradició amb peces de creació pròpia. Cap a la meitat dels anys cinquanta, després d’un període de decadència, el grup Weavers encapçalà la represa d’aquest tipus de música, i a partir d’aleshores es crearen dues tendències. D’una banda hi hagué els qui seguiren la línia de cançons tradicionals, amb vocació d’entretenir i recrear-se en la nostàlgia (Weavers; Peter, Paul and Mary). El segon grup (Ph. Ochs, T. Paxton, P. Seeger i J. Baez) es decantà cap a l’estil de Guthrie i sobretot de Bob Dylan, el qual, a més d’incorporar la guitarra elèctrica i aportar més creativitat musical, donà un to polític i introspectiu a les cançons.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Carrer Vell: El barret màgic: cinc anys de tallers de música folk, Grup de Joves de l’Ametlla de Merola, Ametlla de Merola 1995