Vida
El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll. Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie. Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra (Baleares,1921) amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda.
El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio (1921-22, Ricard de Baños). El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives. A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita, Maruxa i La canción del olvido. El 1925 formà companyia pròpia amb Pilar Arcos, i debutà a Nova York (1926), on l’estrena del Don Juan Tenorio el 1927 li permeté interpretar el seu primer film nord-americà, L’amor de Sònia (The Love of Sonya, 1927, Albert Parker), al costat de Gloria Swanson. També actuà amb Mary Astor i Joan Bennet. Feu de cantant (sarsueles, tangos, òpera) en obres teatrals i en el cinema, i de corresponsal de Popular Film (1928). El 1934 retornà a Barcelona, on treballà en els escenaris i rodà El desaparecido (1934, Antonio Graciani) i Poderoso caballero (1935, Max Nossek).
Abans de la guerra tornà als EUA, on actuà durant un any i mig a l’Empire Theatre de Nova York en la revista Dishonoured Lady, i els èxits es multiplicaren. Feu versions espanyoles de cintes americanes (La inmaculada, 1939, Luis Gasnier) i encarnà papers destacats en films com ara Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941, Orson Welles), fent el professor d’òpera, Per qui toquen les campanes (For Whom the Bell Tolls, 1942, Sam Wood), a favor de la causa republicana espanyola i Monsieur Beaucaire de George Marshall (1946). A Mèxic guanyà un premi a la millor actuació el 1947 pel seu paper de terratinent a Pepita Jiménez (1945, Emilio Fernández).
Al principi de la dècada del 1940 es casà amb Margaret Pearce i obriren a Los Angeles una acadèmia de música i dramatúrgia. Quan minvaren les seves facultats vocals i interpretatives, retornà un cert temps a l’Estat espanyol, on rodà La muerte silba un blues (1962, Jesús Franco). Actuà en prop de 80 films fins el 1965, i és recordat com un secundari versàtil i sòlid, a més de galant i ballarí. Publicà dues novel·les, cinc peces teatrals, operetes i també actuà en programes radiofònics i televisius.
Altres films
1940 El signe del Zorro (The Mark of Zorro), R. Mamoulian.
1942 El cigne negre (The Black Swan), H. King.
1943 Cinc tombes al Caire (Five Graves to Cairo), B. Wilder.
1944 Seguint el meu camí (Going My Way), L. McCarey.
1947 Festa brava (Fiesta), R. Horpe.
1953 Badia negra (Thunder Bay), A. Mann.
1963 El preu de la mort (The Running Man), C. Reed.
Bibliografia
- Aguiló, C. i Mendiola, J.A. (1977): Fortunio Bonanova. Un home de llegenda. Benissalem, Di7 Grup d’Edició.
- Pego, A. (1932): "Bonanova cuenta el timo de Hollywood", Popular Film, núm. 305, 1932, p. 2-3.