Encoratjat pels seus pares, inicià els estudis musicals a la Xina amb el pianista i director d’orquestra italià Mario Paci, estudis que quedaren interromputs quan esclatà la Revolució Xinesa el 1948 (els pares, perseguits durant la Revolució Cultural, se suïcidaren el 1966). A partir de llavors visqué en diversos països d’Europa tot ampliant la seva formació. Debutà el 1951 interpretant el Concert per a piano núm. 5 de Beethoven. El 1953 guanyà el tercer premi del Concurs de Piano de Bucarest i el 1955 un premi especial al Concurs Internacional de Piano F. Chopin de Varsòvia, per la seva interpretació de les Masurques, que li permeté estudiar amb Zbigniew Drzewiecki al conservatori de la capital polonesa. El 1958 decidí instal·lar-se a Londres. El seu estil de tocar el piano, molt antiacadèmic, era subtil i delicat. Les seves interpretacions de les obres de C. Debussy, W.A. Mozart i F. Chopin han estat considerades magistrals. Des del 1989 retornà diverses vegades a la Xina en gires de concerts.