Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert. El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes. En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí". Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona. El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat. A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar (1929).