Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar (cant) i Francisco Javier García Fajer (composició). El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia. Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla. Se n’han conservat composicions religioses diverses: misses, motets, himnes i villancets. En la Lira Sacro-hispánica, H. Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina del seu mestre. Fou també un teòric notable i d’ell han arribat, de forma manuscrita, alguns tractats sobre música, com ara Teoría general de la formación de la armonía, y en particular de la preparación y resolución de las disonancias i De los efectos de la música.