Fou el director coral més actiu de les terres lleidatanes durant la segona meitat del segle XIX. Inicià la seva formació musical amb F. Olivé, amb qui estudià, entre altres matèries, contrapunt i fuga. Vers el 1853 es traslladà a Barcelona per perfeccionar-se al costat de R. Vilanova. D’aquests anys de formació data la missa de rèquiem, obra que gaudí de força acceptació. El 1860 fundà l’Orfeón Leridano, una entitat emblemàtica a les terres de ponent i a l’entorn de la qual s’organitzà, dos anys després, una escola de música. F. Vidal no pertanyia, però, al moviment claverià. L’any 1863 organitzà un festival d’orfeons al marge del moviment de Clavé i que aplegà diferents societats corals. El 1865 creà la Biblioteca Popular de los Orfeones y Sociedades Corales de España. Fou distingit amb el nomenament d’acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1879). És autor de nombroses obres per a cor, un quartet, un himne a Santa Cecília i una peça instrumental titulada Fantasía bélica.