Francesca Callao i Oliva

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1934 — Barcelona, 1981)

Soprano catalana.

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu. Des del 1956, any en què debutà amb La favorita, de G. Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu. La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII. Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d'Orfeo ed Euridice, de C.W. Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel, d’E. Humperdinck. Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E. Granados, E. Toldrà, A. Vives, F. Mompou, R. Lamote de Grignon, E. Morera i A. Mestres. Actuà arreu d’Europa i també a l’Àfrica del Nord. Cal esmentar, així mateix, la seva participació en el cicle de concerts homenatge a Pau Casals en què cantà les seves cançons (1976-77). Col·laborà en diversos enregistraments d’òpera, sarsuela i cançó catalana.