Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot. Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims. L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort. Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer Ch.W. Gluck i N. Piccinni i escoltar la música de J. Haydn. El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin. Compongué simfonies, algunes de concertants, sota la influència inequívoca de J. Haydn, l’oratori Der sterbende Jesus ('Jesús agonitzant', 1786) i nombroses obres per a banda d’instruments de vent, gènere al qual es feia al·lusió amb el terme harmoniemusik als països d’influència germànica i també a França.