Vida
Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago. El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excel·lent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació. Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla. El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia, al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols. En aquesta obra adoptà alguns dels trets estilístics d’Alessandro Scarlatti, com ara l’ús del violí solista en l’obertura. Els anys següents escriví recitatius i escenes còmiques per a les representacions d’òperes de col·legues seus i es creà un sòlid prestigi com a compositor de música per a escena. Aquest prestigi li permeté estrenar les seves pròpies òperes, com La forza della virtù (1719) o Teuzzone (1720). El 1723 obtingué un notable èxit amb la seva primera aproximació al gènere del dramma per musica, Siface, Re di Numidia, amb llibret de D. David i basat en una obra de P. Metastasio. Posteriorment abandonà la composició dramàtica per deixar pas a les noves generacions de compositors, entre els quals destacaren Latilla, Jommelli i el català Domènec Miquel Terradelles. El 1738 compongué algunes obres que li foren encarregades des de fora d’Itàlia, entre les quals destaquen les serenates Oreste i Polinice, que amenitzaren, respectivament, l’aniversari i el matrimoni de Carles III a Madrid. A les àries de Feo, que exigien un gran virtuosisme per part dels cantants, pot apreciar-se la claredat de la línia melòdica juntament amb l’ús de l’estructura de l'aria da capo, a la qual feu aportacions notables. El catàleg de música religiosa de Feo és molt superior quantitativament al de música profana i comprèn pràcticament tots els gèneres: oratoris, cantates, diàlegs sacres, misses, motets, salms, himnes, lliçons, lamentacions, càntics i passions. En totes aquestes s’aprecien moltes de les característiques presents a les seves obres escèniques. Sovint, a les misses, s’observen també episodis fugats escrits en stile antico, sense que això signifiqui adscripció o imitació del model palestrinià de música a cappella. La seva Passió segons sant Joan del 1744 destaca pel dramatisme i l’expressivitat, i constitueix la més notable contribució al gènere de la passió a Itàlia després d’Alessandro Scarlatti.
Obra
Música escènica
Amor tirannico ossia Zenobia, òpera (1713); La forza della virtù (mús. perduda, 1719); Teuzzone, òpera (1720); Siface, Re di Numidia, òpera (1723); Morano e Rosina, òpera (1723); Don Chisciotte della Mancia, intermezzo (mús. perduda, 1726); Coriando lo speziale, intermezzo (mús. perduda, 1726); Ipermestra, òpera (mús. perduda, 1728); Arianna, òpera (mús. perduda, 1728); Tamese, òpera (mús. perduda, 1729); Il vedovo, intermezzo (mús. perduda, 1729); Andromaca (1730); Issipile (1733); Oreste (1738); Polinice, serenata per al casament de Carles III i Maria Amàlia de Saxònia (només se’n conserva la 2a part, 1738); Arsace (1740)
Oratoris i drames religiosos
Il martirio de S. Caterina (mús. perduda, 1714); S. Giovanni (1715); 2 Oratorio pro defunctis (1723, 1725); 2 Oratorio pro fidelium defunctorum (1728, 1731); Il genero umano in catena liberato da Nostra Signora (mús. perduda, 1731); S. Francesco di Sales appostolo del Cablais (1734); Gesù adorato dai tre magi (mús. perduda, 1737); La distruzione dell’esercito dei Cananei con la morte de Sisara (mús. perduda, 1739); Tobias (1741); La Ruth (1743)
Cantates
32, entre les quals: Adorato mio sol, A., b.c.; Al mio Signore io servo, A., b.c.; Crocifisso, A., b.c.; Crocifisso amor mio, S., b.c; In questo oscuro loco, A., b.c.; La dove lusinghiero, A., b.c.; Lasciata in abbandono, A., b.c.; Mira ingrato morto, A., b.c.; Padre pur non so, A., T., b.c.; Qual suono orribile, S., b.c.; Tutto il mondo, S., b.c.; Verme crudel, A., b.c.
Altres obres vocals religioses
9 diàlegs sacres, 27 motets, 9 àries sacres, 2 versions de la passió segons sant Joan, 2 passions segons sant Mateu conservades parcialment, 7 Beatus vir, 8 Confitebor, 11 Dixit Dominus, 1 Credidi propter quod, 1 Dominus a dextris, 8 Laudate pueri, 3 Laetatus sum, 7 magníficats, 6 glòries, 18 misses i prop de 20 seccions de misses, 1Sicut erat, 3 antífones, 13 himnes, lamentacions de Setmana Santa, diverses lletanies, responsoris i seqüències