Inicià la seva formació a Torí i després, cap al 1780, es desplaçà a Roma. Ensenyà violí i dirigí l’orquestra del Teatro Valle durant quinze anys. Més tard, sota el mecenatge de Tommaso Balucanti, s’instal·là a Ascoli, on es casà i passà els darrers anys de la seva vida. El 1791 i el 1796 publicà a Roma els dos volums d'Elementi teorico-pratici di musica con un saggio sopra l’arte di suonare il violino, que fou un dels tractats amb més repercussió dins l’àmbit de la música del segle XVIII. L’obra, impregnada d’un fort didactisme, és tant un mètode de violí com un tractat de teoria de la música i inclou una extensa i molt primerenca anàlisi de la forma sonata.