Inicià la seva carrera com a cantaire d’un cor universitari, i continuà els estudis amb Irma González. Després de debutar amb un petit paper a Fidelio, a partir del 1973 actuà ja com a protagonista (a Manon, de Massenet, feu de Des Grieux i a La bohème, de Puccini, de Rodolfo). El 1974 es traslladà a Europa per continuar la seva formació musical i s’especialitzà en el repertori per a tenor líric lleuger mozartià, interpretant personatges com Idomeneo, Belmonte, Ferrando, Ottavio, Tamino i Tito. El 1978 debutà a l’Òpera de Viena amb La flauta màgica, que després interpretà a Salzburg amb H. von Karajan, la versió discogràfica del qual interpretà. Ha actuat als principals teatres i als festivals d’òpera més importants d’arreu del món, com ara el de Bayreuth, on el 1978 interpretà el Timoner de L’holandès errant. El seu repertori, a més de Mozart, inclou Rossini i també òpera francesa (Massenet i Gounod). Al Gran Teatre del Liceu interpretà el paper titular de Faust, de Gounod, (1988) i el de Tamino, de La flauta màgica (1991).