Vida
Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música. Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid (1837) amb P. Albéniz com a professor de piano, R. Broca de clarinet, B. Saldoni de cant i R. Carnicer de composició. Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents orquestres, professor de música de la Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy i també al Liceo Salamantino, compositor i crític. A Salamanca inicià la seva activitat com a musicòleg tot recorrent arxius i biblioteques. El 1846 s’instal·là definitivament a Madrid i es concentrà en la composició de música escènica i en la recerca musicològica. Compongué òperes d’estil italianitzant, com ara Il buontempone (1847), que no arribà a representar-se mai. El 1850 escriví el seu primer èxit, la sarsuela Gloria y peluca, i la gran acollida que tingué el decidí a decantar-se per aquest gènere. Així, l’any següent estrenà Jugar con fuego, i n’arribà a escriure més de seixanta, algunes de les quals molt populars, com ara Pan y toros (1864) i El barberillo de Lavapiés (1874). Barbieri és considerat un dels creadors de la sarsuela moderna.
La seva tasca com a investigador musical també fou important. Reuní una de les biblioteques més grans sobre la història de la música espanyola, i entre les seves publicacions destaca el Cancionero musical de los siglos XV y XVI. Participà en la creació de "La España Musical" (1847), juntament amb compositors com E. Arrieta, J. Gaztambide, H. Eslava i B. Saldoni, entre altres. La seva tasca crítica i periodística començà el 1849, a "La Ilustración". Juntament amb E. Arrieta i J. Gaztambide creà el Teatre de la Zarzuela (1856), i el 1866 fundà i dirigí la Sociedad de Conciertos. També compongué cançons, valsos, pasdobles i música instrumental.
Obra
Sarsuela
72 sarsueles, entre les quals: Gloria y peluca (1850); Jugar con fuego (1851); Los diamantes de la corona (1854); Los dos ciegos (1855); El vizconde (1855); El diablo en el poder (1856); Un caballero particular (1858); El niño (1859); Entre mi mujer y el negro (1859); El secreto de una dama (1862); Pan y toros (1864); El hombre es débil (1871); El tributo de las cien doncellas (1872); El barberillo de Lavapiés (1874); El toro y la lechuza (1877); Los chichones (1879)
Música instrumental
Fantasía y variaciones, corneta, orq. (1848); Obertura, orq. (1848); Sinfonía sobre motivos de zarzuela (1856)
Música vocal
Libera me Domine, responsori, 4 v. (s. d.); Versa est in luctum, motet, v. solistes (1867); Sueños de oro, romança (s.d.)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri, Imp. de D. Antonio Perez Dubrull, Madrid 1864