Estudià piano amb G. Leguía, violí amb M. Béjar Pacheco, teoria amb C. Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A. Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R. Pineda (1957). També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició.
Algunes de les seves obres més destacables són: Chulpas, una de les més importants obres simfòniques del país (1968), la cantata Apu Inqa (1970) i les simfonies Nazca i el Modo Nazca, que s’interpreta amb instruments tradicionals andins (1996). La seva estètica és de caràcter nacionalista i utilitzà la llengua quítxua en algunes composicions. La seva obra comprèn els gèneres orquestral, coral, de cambra i composicions per a piano. A més, realitzà arranjaments orquestrals d’El Cóndor Pasa (1995) i de cançons de C. Granda (1999).