Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la col·legiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid. S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors. La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica (Valladolid, 1592), en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes. Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII. Sebastián López de Velasco i José de Torres s’encarregaren de revisar-ne algunes edicions dels segles XVII i XVIII.