Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina. Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica. La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos. Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de San Sebastián, i els seus estudis foren fins i tot bandejats. Tanmateix continuà mantenint les seves teories en el llibre pòstum Materiales para el estudio del folklore músico vasco (1921).