El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat. Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat. Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais. Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia. Cal destacar: Novena de Nosa Senhora do Pilar, a quatre veus (1789), Spiritus Domini, a vuit veus (1795), i Popule Meus a Quatro Vozes e Cum Descentibus in Lacum para Sexta Feira da Paixão.