Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical: cantor contralt el 1669; membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701. És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española (Madrid, 1694), obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com pel repertori d’obres incloses, que converteixen aquesta obra en un dels millors exponents de la literatura guitarrística del Barroc hispànic.
- Pizà i Prohens, Antoni: Francesc Guerau i el seu temps, Govern Balear, Conselleria d’Educació i Cultura, Direcció General de Cultura. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca 2000