Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto. Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù. Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista. Es traslladà a Berlín (1937-38) i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica. Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro. Entre les seves obres destaquen Primeira Fantasia Brasileira, per a piano i orquestra (1931), poemes simfònics basats en la música afroamericana, com Batucajé i Babaloxa, òperes (O Chalaça, 1972; O Sargento de Milicias, 1977), ballets (Quincas Berro d’Agua, 1980; O caçador de Esmeraldas, 1981), peces per a piano, com Estudos Trascendentais (1931), i obres vocals i de cambra. Morí mentre componia la seva darrera òpera, Maria, a Louca, que deixà inacabada.