S’inicià musicalment amb el seu pare, i després fou deixeble de J.N. Hummel a Viena i de L. Cherubini a París. Oferí el primer concert de piano a vuit anys. Exercí de professor a Milà (1822-26) i a Gènova (1826-38), i efectuà gires de concerts per Lisboa, Anglaterra i França. De tornada a Cracòvia, el 1838, hi fundà una Escola de Música i, del 1844 al 1850, dirigí l’Òpera de la ciutat. Fou un dels millors pianistes polonesos anteriors a Chopin i la seva gran professionalitat el feu mereixedor d’una gran popularitat. No era partidari ni de l’ús del folklore ni de la creació d’una música de caràcter nacionalista, cosa que estigué mal vista per la crítica. Entre la seva limitada producció destaquen les òperes Evandro in Pergamo (1824) i Cornelio Bentivoglio (1844) i el ballet Kenilworth (1824), al costat de la Simfonia en re i una notable obra pianística amb sonates, poloneses i algunes variacions sobre temes operístics.