Deixeble de R. Silvestri (piano) i V. Mortari (composició), el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes (1952). Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions. Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten col·laboracions amb L. Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago (1956), guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pel·lícula L’Innocente (1976). La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra del National Arts Center d’Otawa.