Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París. Allí estudià amb P.M.F. Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí. Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre. Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G. Rossini, G. Meyerbeer i H. Berlioz, entre d’altres. Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc: fou l’introductor i el més fervent partidari de la música de Beethoven a França i creà la Société des Concerts du Conservatoire el 1828. Al Conservatori de París impartí classes de violí, instrument per al qual compongué la major part de les seves obres. Entre els seus alumnes hi hagué D. Alard i H. Leonard.