Estudià amb O. Messiaen i E. Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure. El 1958 fundà, juntament amb P. Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales. Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals. L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música. Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts pels instruments tradicionals de l’orquestra, com és el cas de Rituel d’oubli, per a vents, percussió i banda (1969), Kassandra, per a catorze instruments de vent, dos pianos, percussió i banda (1977), L’estuaire du temps, per a conjunt instrumental, sintetitzador solista i percussió (1993), i Braises, per a clavicordi amplificat i orquestra (1994). Entre les seves obres teòriques destaquen Musique, mythe, nature i Entre l’observatoire et l’atelier.