Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527. Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina. A partir del 1532 exercí com a metge a Lió. És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel (1532) i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel (1534), dues novel·les que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de la literatura. A més de fantasia, erudició, enginy verbal i sentit del grotesc, aquestes obres, titllades en el seu temps de procaces i irreverents, mostren uns coneixements musicals molt profunds, adquirits durant el període -fins el 1527- en què Rabelais fou clergue. Hom hi troba referències a un gran nombre d’instruments, cançons i danses populars, i compositors contemporanis que utilitza com a personatges del seu quart llibre. Una de les cançons del compositor Clément Janequin, La guerre, li serví de base per a un dels episodis d’aquest llibre.