A la seva ciutat natal estudià amb J.G. Schürer i J.G. Naumann, també professors de J. Schuster, de qui fou amic i company. Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic. El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company. Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa. És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra (1773), obra amb la qual debutà al Kleines Kurfürstliches Theater de Dresden, i Il turco in Italia (1788). Compongué grans oratoris, com La Betulia Liberata (1774) i La morte d’Abele (1801), i també escriví cantates profanes i sonates per a piano a quatre mans, aquestes darreres destacables exemples en el seu gènere.